La comprensió, un diàleg amb el text

Juli Palou i Montserrat Fons (2012-2013)

“La competència lectora des de la biblioteca escolar”:

ACTIVITAT 1. La comprensió, un diàleg amb el text

L’activitat La comprensió entesa com un diàleg amb el text pretén treballar la interacció que existeix entre el text i el lector i la posada en comú que hi hauria d’haver entre diferents lectors per tal d’afavorir la reflexió. Per aquest motiu podríem establir com a títol alternatiu Per comprendre cal interactuar amb el text i amb els altres.

L’autor de l’article es centra bàsicament en 3 tesis, una per a cada pràctica. La primera seria que existeix una interacció entre el text, el lector i el context del lector. La segona seria que la interacció entre idees diferents a les teves, proporcionen una reflexió que aporta aprenentatge.  Per últim, la lectura i el diàleg amb el text permeten la formació d’un punt de vista i d’unes idees pròpies i fonamentades.

Al llarg del text podem anar veient que l’autor respon varies preguntes com per exemple: com treballar la comprensió lectora; quins són els processos cognitius que intervenen i, en conseqüència, quin tipus de textos i preguntes podem fer; què ens aporta llegir; per aprendre cal interactuar?. Hi ha diverses teories que es fonamenten sobre què fem les persones quan llegim segons quins textos i són: model ascendent, model interactiu i model descendent. Això ho podem relacionar directament amb la perspectiva lingüística (el sentit sols rau en el text), perspectiva psicolingüística (interacció text i lector) i sociocultural (el sentit del text ve donat pel context del lector). Així doncs, depenent dels textos i la posterior reflexió que en fem, desenvoluparem uns processos cognitius o uns altres que ens permetran un aprenentatge a curt o a llarg termini. Per tant, depenent de quins objectius ens proposem quan fem llegir als nostres alumnes, caldrà que utilitzem textos que s’apropin més al model ascendent o descendent. Cal dir, però, que el model interactiu és el que permet un millor aprenentatge, ja que interactua directament amb l’alumne i el seu context, així com amb les seves idees prèvies. A més, per promoure un millor aprenentatge, cal reflexionar sobre el text, cal interactuar amb aquest. No hi ha millor manera que fer-ho de forma acompanyada per algunes preguntes o pel mateix mestre i sempre amb les idees d’altres companys. Llegir ens permet viure moltes altres experiències, ja que els llibres ens expliquen histories d’altres persones, encara que siguin fictícies. Tot i així hi ha certs pensadors com Schopenhauer que pensaven que si es llegia molt s’acabava sent beneit, perquè llegir molt et privava de pensar, degut que allò que llegies era el producte del pensament d’un altre.

Crec que hagués sigut positiu que l’autor de l’article hagués posat exemples sobre els tipus de textos que es poden treballar en les diferents perspectives, ja que queda molt clar quins són els textos del model ascendent, però no es veu tan la diferència entre els de l’interactiu i els del descendent.

Per últim, 33 raons per llegir, perquè llegir també serveix per...