“Conversem, llegim i escrivim. Aprenem amb sentit”, és un article escrit
per l'Anna Sanz i la Mariona Monterde, dues mestres de l’Escola Serralavella, d’Ullastrell (Barcelona), on exposen
un projecte educatiu dut a terme a aquesta escola. La tesi d’aquest article seria
la conversa com a mitjà d’aprenentatge compartit i amb un valor constructiu per
a tots els integrants del grup. Com a títol d'aquesta tesi, proposo: “La
conversa i el diàleg com a pràctiques educatives: gestionen la vida de l’aula i enriqueixen
els processos d’aprenentatge de l’alumnat”.
El projecte educatiu que ens exposen aquestes dues autores té com a principal
finalitat l’ampliació i enriquiment dels processos de coneixement i aprenentatge
de l’alumnat a través de la comunicació i la interacció entre aquests, en
qualsevol context, ja que s’ha s’aprofitar qualsevol moment per a fomentar una
conversa amb èxit entre els alumnes.
Un dels factors més importants per aconseguir una conversa o diàleg o
comunicació o interacció exitosa entre els alumnes, és que aquests mostrin una
participació i una escolta activa durant aquesta pràctica educativa, tot
adquirint el rol d’emissor – receptor per a què la informació que comparteixin
els alumnes (històries personals, idees, coneixements, pensaments, emocions...)
es converteixin en una font d’aprenentatge compartit.
Pel que fa a la tasca del docent durant la pràctica de la conversa, aquest
serà l’encarregat de gestionar i guiar el diàleg cap a aquell tema, concepte,
idea que consideri més oportú i li convingui més per a introduir els continguts
curriculars que siguin més profitosos per a aconseguir un aprenentatge
significatiu i de qualitat de l’alumnat. A més, el docent també és l’encarregat
de donar oportunitats riques, variades i de valor que permetin als nens i a les
nenes interactuar amb els seus companys, amb els docents i amb el món en
general. També és important que durant aquest diàleg el docent potenciï la
participació de tots els alumnes i generi un clima de seguretat i confiança
entre ells, ja que és important que tots se sentin acollits i respectats, i l’aula
s’ha de convertir en un entorn que ofereixi a aquests nens i nenes l’oportunitat
de trobar el seu moment d’intervenció per a expressar i comunicar les seves
idees, on les aportacions de tots ajudin a enriquir i a ampliar els processos d’aprenentatge
de l’alumnat, tant individuals com col·lectius. Per tant, el docent ajuda a
donar cohesió, sentit i significat a les diferents aportacions dels alumnes, a
més de vetllar perquè, conjuntament, aquestes evolucionin cap a nous
coneixements.
Pel que fa a la meva opinió personal, m’agradaria dir que em posiciono
totalment a favor d’un projecte educatiu com el que duen a terme a l’Escola
Serralavella. Realment considero que la comunicació, la interacció, la conversa
i el diàleg entre l’alumnat són unes de les pràctiques educatives més
enriquidores per als processos d’aprenentatge de l’alumnat, ja que els alumnes
han d’aprendre i tenir clar que, sense la paraula d’un altre company, la pròpia
està mancada de significat. Per tant, considero que les diferents intervencions
que puguin realitzar els alumnes s’enriqueixen les unes amb les altres, ja que
aprendre amb una altra persona permet ampliar el propi coneixement.
També cal dir que la ratio d’alumnes per aula d’aquesta escola és més baixa
que la ratio habitual de totes les escoles del nostre país, fet que comporta
que aquesta pràctica educativa s’hagi convertit en un recurs satisfactori per a
l’educació dels nens i nenes de l’Escola Serralavella. El diàleg i la interacció
en un grup menys nombrós és de més facilitat, ja que intervenció dels alumnes
és més constant i la participació més activa. Per aquest motiu, m’agradaria proposar
algunes preguntes a les autores d’aquest article, que són les següents:
- Realment
hi ha evidències que afirmin que en una escola amb una ratio d’uns 30 alumnes per
aula, la conversa segueixi considerant-se com a un gran mitjà d’aprenentatge?
- Seria
efectiva una pràctica com aquesta en altres cicles de l’educació primària? (Ja
que l’article exposa un projecte educatiu realitzat a les aules de cicle
inicial). I a l’Educació Secundària Obligatòria?
- És imprescindible
que la conversa derivi a un contingut curricular?
Hola, Anabel. Et responc els interessants interrogants que planteges. Efectivament hi ha múltiples evidències que indiquen que la interacció desencadena aprenentatge, ja sigui en grups petits, ja sigui en parella, ja sigui en projectes organitzats amb grups de 15 nens, ja sigui en grups de 30 nens. La meva experiència i els meus estudis (articles, capítols, un llibre, una tesi doctoral) es basen en grups de secundària de 30 alumnes, i mostro els enormes beneficis de la parla a l'aula en l'aprenentatge de literatura i gramàtica.
ResponElimina