L’article “Conversem, llegim i escrivim.
Aprenem amb sentit” escrit per Anna Sanz i Mariona Monteverde (Escola
Serralavella d’Ullastrell, a Barcelona) desenvolupa el tema de la conversa com
a element fonamental tant per a la construcció de coneixements com per a la
gestió i el desenvolupament de la vida de l’aula.
La conversa d’alguna manera busca formes
noves de respondre a la necessitat que tenen els nens/es de comprendre el món
que els envolta i poder actuar-hi en ell. Es pot entendre com un acte que no
només implica el diàleg, sinó també la mobilització de molts sabers per tal que
esdevingui un mitjà d’aprenentatge. A partir d’ ella els alumnes poden acollir
coneixements, les interpretacions, les idees, els pensaments i les emocions que
ja tenien prèviament i afegir-hi les dels seus companys de classe, és a dir, a
partir de la interrelació entre diferents coneixements previs se’n donen de
nous. Les converses s’esdevenen sempre que les circumstàncies ho demanen, per
tant, delimitar un espai perquè es produeixin és totalment incorrecte.
També cal dir, que el docent té el paper de
facilitar l’accés a la informació, provocar nous interrogants, guiar el discurs
oral... ja que no totes les situacions que es donen tenen el mateix valor, ni
totes les aportacions estan vinculades amb altres. El docent ha de vetllar
perquè la conversa esdevingui un element clau en l’aprenentatge dels alumnes,
ha de facilitar el fet que els alumnes exerceixin simultàniament els rols d’emissor
i de receptor, ja qu per aprendre cal interaccionar, no és un acte solitari.
A part d’això, hem de tenir en compte que les
converses adquiriran més valor didàctic si els alumnes acompanyen les seves
intervencions amb il·lustracions, textos o materials audiovisuals. No obstant,
un altre aspecte que condiciona els aprenentatges dels alumnes és el fet que
aquests es plantegin preguntes per tal de poder entendre el món que els envolta.
Per últim, cal destacar el fet que l’escriptura
i la lectura són dos aspectes molt rellevants que estan estretament lligats a
la conversa oral.
Després d'haver realitzat la lectura d'aquest article, em van sorgir dos grans dubtes:
- Si la conversa és un factor tant important per l'aprenentatges dels alumnes, per què hi ha docents que continuen amb la idea que els nens/es han de treballar de forma individual i en silenci?
- I, per què si la lectura i la escriptura estan tan relacionades amb la comunicació oral, a l'article se'n parla tant poc?
Hola, Sara. Interessants preguntes. Miro de respondre't.
ResponEliminaPrimera pregunta. "Si la conversa és un factor tant important per l'aprenentatges dels alumnes, per què hi ha docents que continuen amb la idea que els nens/es han de treballar de forma individual i en silenci?"
La resposta l'hem de trobar des del meu punt de vista en la següent idea: per a molts professors la conversa és una tècnica més, una eina més per ser aplicada a l 'aula. Si els nens fan soroll, si l'aprenentatge no avança, si costa d'organitzar, etc. aleshores el que el professor fa és buscar una altra tècnica, un altre mètode. Però la conversa no és un mètode sinó que és un motor de desenvolupament humà i aprenentatge. Si fallen les activitats que hem dissenyar perquè els nens aprenguin conversant, el que hem de revisar són les activitats no la idea segona la qual conversant aprenem.
Pregunta 2. "I, per què si la lectura i la escriptura [sic] estan tan relacionades amb la comunicació oral, a l'article se'n parla tant poc [sic]?"
Interessant observació. Aquest article tenia per objectiu parlar de la conversa en un context en què el focus no era l'escriptura. Els textos acadèmics no són infinits sinó que per poder ser publicats han de complir uns estrictes requisits de llargària. El text va aparèixer en una revista on sí que hi ha altres textos que relacionen oral i escrit.