En aquest apartat Montserrat Fons fa referència a dos
aspectes que com a estudiants d’Educació Primària és essencial que tinguem en
compte: la manera de fer seqüències didàctiques i el paper que hem de tenir a
les aules, tots dos aspectes relacionats amb el fet de
l’Ensenyament-Aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
- La
seqüència didàctica
La seqüència didàctica engloba un seguit d’activitats
d’ensenyament i aprenentatge que permeten que l’alumnat assoleixi un contingut
determinat. Des d’una perspectiva constructivista, Montserrat Fons presenta la
seqüència didàctica en la línia pedagògica del “treball per projectes”, és per
això que tindrà la següent estructura:
- Creació de
situacions a l’aula amb necessitat real d’usar la llengua escrita: es
concreta l’objectiu general del que es farà a partit d’una situació real
(redacció d’un permís, d’una proposta per a l’assemblea, etc).
- Recerca de
solucions per satisfer la necessitat: s’anomenen els objectius
d’aprenentatge específics i es planifiquen les properes accions.
- Resolució: es
desenvolupen les accions -que possibiliten el coneixement- que s’han
acordat en el punt anterior.
- Experiència
d’ús de la llengua escrita: moment rellevant per a l’aprenentatge de la
lectura i l’escriptura, que es fa a partir de la situació inicial, per
tant de manera contextualitzada.
- Reflexió: és
important fer una valoració-reflexió dels processos realitzats i els
resultats obtinguts a partir de l’objectiu general i els específics, ja
que permet a l’alumne ser conscient del que va aprenent i autoregular el
seu procés d’aprenentatge.
Aprendre a llegir i escriure comprèn un nombre
il·limitat de seqüències, és un procés llarg, complex i no lineal. Presenta un
típic procés de creixement en espiral. (Fons, M., 1999, p. 35). És per això que
quan realitzem una activitat de lectura hem de tenir en compte l’abans,
el durant i el després per afavorir la
comprensió; i quan en fem una d’escriptura en centrarem en la planificació,
la textualització i la revisió per aconseguir
el text desitjat.
- El paper
del mestre o la mestra
Des de la perspectiva constructivista, el mestre té
una funció principal: Crear zones de desenvolupament proper (com
teoritza Vigotsky) per conèixer la zona de desenvolupament real (punt
de partida de cada alumne), i oferir-li les condicions apropiades que el facin
progressar cap a la zona de desenvolupament òptim. És a dir,
oferir unes condicions apropiades a l’alumne (ajut necessari i suficient,
mediació adequada, bona comunicació dins l’aula, estímuls i afecte, i clima de
confiança i respecte que promoguin l’autoestima).
Si ens centrem en el paper del mestre davant de les
interaccions en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, veiem que ha de
tenir tres finalitats generals, i una d’especial. Les tres generals són:
- Conèixer el punt de partida de cada alumne.
Començar a generar uns coneixements a partir dels coneixement previs és clau
perquè cada alumne/a pugui aprendre. Per conèixer-lo, el mestre ha d’observar i
investigar constantment: Pel que fa a l’escriptura, ha d’estimular els infants
perquè provin d’escriure; referent a la lectura, els ha d’estimular perquè
proposin hipòtesis sobre què deu dir un text determinat; i respecte a la
lectura i l’escriptura ha de saber esperar (deixar un temps per a què l’alumne
pugui descobrir el coneixement per ell mateix), investigar els perquès dels
textos amb els alumnes, i investigar les respostes que donen els alumnes.
- Intervenir per facilitar els aprenentatges.
Les intervencions que ha de fer el mestre han de ser reptes estimulants
pels alumnes, però també assequibles per a tots. Hi pot haver un repte general
i un per a petit grup o individual per assegurar la participació de tots i, per
tant, l’aprenentatge de tots. Aquestes intervencions també serviran per orientar als
alumnes en la recerca de solucions, per tant, sense donar la solució als
alumnes, el mestre haurà de trobar un camí perquè aquests puguin ser autònoms i
adquirir les pròpies estratègies per a adquirir i regular el propi coneixement.
- Avaluar per millorar la pràctica educativa.
I la funció especial o transversal:
- Fer de model com a escriptor i lector
expert. Un mestre és un model pels seus alumnes. És per això que haurà
de ser conscient de les seves accions perquè els alumnes puguin imitar allò
que els ajudarà a aprendre. Per aquest motiu ha de llegir i escriure davant
dels nens i nenes, tan en veu alta i explicant els processos mentals que fa,
com en silenci. Si els alumnes observen que manté una bona disposició
global del cos, i s’esforça per fer-ho bé i entendre-ho; els alumnes
l’imitaran. A més, el simple fet que els alumnes puguin veure com escriu el
mestre o com llegeix també els servirà molt per aprendre. D’altra banda, és
important que el mestre introdueixi elements de planificació, textualització i revisió en
la producció d’un escrit; així com una parada abans, durant i després d’una
lectura. D’aquesta manera els alumnes, mica en mica, aniran interioritzant
aquests conceptes i, més endavant, a l’hora d’elaborar un text el planificaran,
textualitzaran i revisaran i a l’hora de llegir una lectura s’aturaran abans,
durant i després per reflexionar sobre el que s’està llegint.
Aquests tipus de text em serveixen per reafirmar-me
que el món de l'educació m'apassiona, però que encara em queda molt per
aprendre. Crec que per al nostre futur professional és de gran importància
llegir textos que parlin sobre la pràctica docent a l'aula, ja que moltes
vegades llegim textos interessants, però poc específics com per poder-los
aplicar dins la classe. Aquesta lectura, en canvi, dóna eines concretes per
treballar la lectura i l'escriptura des de la base i tenir en compte diferents
variants que poden fer que els alumnes aprenguin i tinguin una bona experiència
en la llengua, o tot al contrari. M'ha semblat molt interessant llegir aquest
text, que alhora podia connectar amb molts dels elements ja treballats a classe
com: tenir en compte que el procés d'alfabetització és llarg; fer
servir la parla com a instrument d'aprenentatge, una parla
exploratòria; deixar un temps perquè els infants adquireixin un coneixement
de manera autònoma; i no veure el procés d'alfabetització des d'una perspectiva
lingüística on només té importància el codi, sinó com una porta a una dimensió
social, cognitiva i emocional on hi intervenen elements com la teoria de
l'aprenentatge, la gramàtica i metalingüística, els materials específics, el
grup classe i, finalment, la pràctica reflexiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada