L'autora diferencia dues funcions de l'avaluació: la pedagògica i la social, pero se centra en la pedagògica, ja que argumenta que els mestres l'exerceixen constanment de forma directa i indirecta, com per exemple amb un somriure, o una ganyota.
L'avaluació contempla una funció reguladora dels aspectes que intervenen en cada fase de l'aprenentatge perquè s'observin els errors i les millores que es duen a terme. L'autora en distingeix tres modalitats: inicial, formativa i additiva.
Per introduïr-se més a fons en el tema ofereix al lector una sèrie d'instruments per a regular l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura:
- Dues fitxes d'neregistrament individuals, una de lectura i l'altre d'escriptura que contemplen anotacions i observacions-intervencions dels aspectes d'ensenyament i dels d'aprenentatge. D'aquesta manera podem enregistrar la història de cada alumne respecte a la seva evolució durant el temps, i que ens facilita el seu seguiment.
- Una altra manera són els dictats, on guardem les produccions realitzades per cada infant, en diferents dates, d'un mateix dictat. D'aquesta manera tenim un recull de les millores dutes a terme en uns aspectes determinats.
- També tenim comptem amb el diari de classe, on podem anotar totes les observacions i reflexions que observem i que ens venen a la ment per tal de millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge.
El procés de regulació que fa el mestre també ha de servir per a que cada alumne s'adoni dels canvis que ha de dur a terme en el seu aprenentatge de l'escriptura i la lectura, de manera que s'autoreguli els seus aprenentatges.
Un dels problemes a destacar és la dificultat de compartir amb els alumnes els criteris de valoració del procés i del resultat. D'aquesta manera, la seguretat de si han fet bé o malament es basa en el criteri del mestre, provocant dependència i menys autonomia.
Per aquest motiu hem d'introduÏr criteris d'avaluació que els permetin adonar-se dels seus errors, saber com solucionar-los i avançar en el seu aprenentatge de forma autònoma.
Trobem diferents formes d'autoregulació segons les persones implicades:
- L'autoavaluació permet que cada alumne pugui avaluar el seu treball en funció de la pauta establerta enter tots. Basant-nos en la tècnica Scaffolding, de l'andamiatge, el mestre l'ha d'acompanyar en aquest procés perquè de mica en mica es torni més autònom.
Un exemple per aquesta autoregulació podria ser que entre tots es fessin una pauta sobre com fer una bona descripció, una pauta que tots tinguessin present, i un cop fessin la descripció d'algun objecte, paisatge o persona, cada un d'els alumnes observessin si l'han fet bé i en què s'han equivocat.
- L'avaluació mútua consisteix en l'avaluació de les produccions d'un alumne, o d'un grup d'alumnes, per un alumne o un altre grup d'alumnes. Aquest tipus d'avaluació es duu a terme quasi a diari i de forma no intencionada, com per exemple quan un alumne llegeix algun document als companys i aquests el corregeixen perquè no l'entenen bé. En situacions d'escriptura, una bona avaluació mútua seria intercanvia el full amb un company per a que aquest consideri què canviaria i què no.
- La coavaluació consisteix en l'avaluació de la producció d'un alumne pel mateix estudiant o pel mestre. Seria convenient que primer fos l'estudiant qui dóna el seu punt de vista sobre la seva producció i els canvis que en faria, i després que intervingués el mestre.
Per últim vull remarcar que seria una bona idea presentar-li a l'alumne tots els seus progressos i la seva evolució per tal de crear satisfacció i augmentar l'autoestima, així com per observar en què ha millorat, i què ha de reforçar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada