Podem trobar dos apartats on se’ns
mostra aquest ús de la retolació. En un primer apartat, ho veiem usat
mitjançant la diferenciació dels espais. A partir de dues situacions, ambdós
útils de la mateixa manera, treballa en una la lectura i en l’altra l’escriptura.
Per la de lectura, la mestra serà qui farà els rètols per als diferents espais
de l’aula i els alumnes (distribuïts per parelles, de manera que alhora
treballem la comunicació) s’encarregaran de decidir on va cada cartell. I per a
la d’escriptura, igualment en parelles, seran els alumnes qui realitzaran els
cartells. Realitzant un esborrany amb la parella de l’espai que es vulgui
representar i, abans de passar-ho a net, es posa en comú amb tota la classe si
la manera d’haver-ho escrit és la més correcta o corregir coses.
Un cop realitzats els rètols, aquests
continuen donant eines per a treballar la lectura i l’escriptura. En quant a la
lectura, el mestre pot usar rutines per fer saber a cada alumne a quin racó els
toca o s’hi vol referir, com per exemple, assenyalant el rètol i esperant que
els alumnes diguin el nom o escrivint el nom a la pissarra del racó al qual es
vol referir i els alumnes han de relacionar-ho amb el cartell corresponent i anar
a assenyalar-lo. I en quant a l’escriptura, per exemple, els alumnes podrien
escriure el nom del racó al que assistiran a la seva fitxa on controlen els
racons què van. O, d’altra manera, si l’activitat del racó que realitzen
necessita d’una fitxa que després es guardarà, els alumnes hauran d’escriure el
nom del racó al qual han anat.
A més, es pot usar a partir del joc,
desordenant la mestra els cartells i després els alumnes els hauran de
col·locar al seu lloc, per tant serà necessari que facin ús de la lectura.
I, en un segon apartat, també se’ns fa
una aportació sobre l’ús dels rètols per a les capses de materials, de manera
que cada cop que sigui necessari quelcom els alumnes hauran de llegir el
cartell per a aconseguir el què necessiten i, d’igual manera, a l’hora de
tornar-ho al seu lloc. I, afegeix, que la manera més útil és fent ús de capses
de materials exactament iguals, per tant es completament imprescindible llegir
per saber què hi ha a la capsa.
Finalment, l’autora ens mostra que la
millor manera en què els rètols realitzen una més gran transcendència en els
alumnes és quan els apropen a la seva realitat, fent ús d’aquells verdaderament
útils, que indiquin allò que els interessa saber (com per exemple situar espais
concrets o distribuir el material).
Aquest apartat l’he trobat molt
interesant i realment el considero molt profitós per a la tasca de mestre. L’autora d’aquest llibre ens presenta infinitat d’eines
per a la tasca que ens pertoca d’ensenyament-aprenentatge de la lectura i l’escriptura
a les aules i, el que més m’agrada, és que ho fa de manera propera i a través
de mètodes d’allò més factibles, usant maneres senzilles, com pot ser l’ús d’una
rutina com passar llista, i convertint-la en una via d’aprenentatge.
Per acabar, voldria afegir que aquest
apartat l’he escollit perquè he pogut viure com verdaderament funciona. Durant la
meva estada en l’escola on he realitzat pràctiques aquest curs he analitzat
diverses aules i he vist com, a l’aula on jo em trobava (3r de primària), per
exemple, feien ús d’aquest mètode, contínuament fent participar als alumnes en
la col·locació de rètols, i aprofitant totes les possibles oportunitats per a
què treballessin la lectura i escriptura i, a diferència d’altres on no es
feia, es considera una gran variació en el desenvolupament d’aquest àmbit d’aprenentatge.
A més, el fet d’usar els cartells per a distribuir la classe, crea un ambient d’organització
i permet als alumnes treballar molt millor i els transmet ordre i
tranquil·litat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada