Llegir i escriure per viure (pàgina 14-28, Marc Teòric), Montserrat Fons

El primer capítol del llibre “Aprendre a llegir i escriure per viure” de Montserrat Fons és una aproximació al marc teòric, per tal que puguem entendre quines són les bases sobre les quals se sustenten les experiències que el llibre ens mostra.

La primera cosa que ens comenta l’autora del llibre és que llegir i escriure no posen en marxa els mateixos processos, però sí que estan totalment interrelacionats, ja que ambdós parteixen del text escrit. La diferència entre l’escriptura i el llenguatge escrit, és que l’escriptura és el sistema de notació alfabètic i no alfabètic, mentre que el llenguatge escrit és l’instrument que ens permet escriure un discurs. Per tant, entenem escriure com el procés mitjançant el qual produïm text escrit. Les fases del procés són: planificar establint idees i objectius; construir una trama textual (textualitzar); i, finalment, revisar la producció escrita.

Per llegir entenem el procés mitjançant el qual comprenem el text escrit. Cal mostrar especial importància al fet de comprendre, ja que sense comprendre tan sols descodifiquem símbols. Així doncs, llegir és un procés actiu (cal interactuar amb el text); persegueix uns objectius; és un procés d’interacció entre el qui llegeix i el text; i és implicar-se en un procés de predicció i inferència. 

Pel que fa a la teoria de l’aprenentatge en la qual el llibre es centra, és la perspectiva constructivista. D’aquesta manera treballa els aprenentatges significatius, que han de complir les següents característiques: significació lògica del contingut, significació psicològica, activitat mental de l’alumne, actitud favorable i memorització comprensiva. Per tal de facilitar la intervenció educativa ajustada als infants, es proposen unes etapes diferenciades per les quals aquests hauran de passar. El primer nivell és l’escriptura com a reproducció, en la qual l’escriptura no és diferenciada pels adults dels dibuixos. El segon nivell és escriure com a producció formalment regulada per crear escriptures diferenciades. La següent, escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbica. La quarta, escriure com a producció controlada per la segmentació sil·làbico-alfabètica de la paraula i, per últim, escriure com a producció controlada per la segmentació alfabètica-exhaustiva d’aquesta. L’única manera que aquests procediments es produeixin és llegir i escriure, i la millor manera de fer-ho és a través de situacions reals.

Imatge

Els usos habituals de la llengua escrita estan classificats en: els que tracten de resoldre qüestions de la vida diària, o ús pràctic; els que ens serveixen per accedir a la informació i a formes superiors de pensament, o ús científic; i els que ens fan apreciar el valor estètic dels textos, ús literari. Si volem ensenyar als infants a llegir i escriure no podem obviar cap d’aquests usos, ja que tots ells formen part de les nostres vides i, per tant, ens serveixen per viure en societat.


Com a complement, vull compartir amb vosaltres un suplement de la revista "Bromera" que parla sobre l'aprenentatge de llegir i escriure. Fa referències al llibre de Montserrat Fons, però també a altres mestres i autors, que donen la seva opinió sobre diversos temes, com per exemple, quina és la millor manera d'ensenyar als alumnes a escriure. Espero que us sigui útil!