Llegir i escriure per viure de Montserrat Fons i Esteve (pg.51-73)

Aquest apartat del llibre Llegir i escriure per viure de Montserrat Fons tracta sobretot el tema de l’organització social de l’alumnat durant les activitats d’ensenyament/aprenentatge que es porten a terme per aprendre a llegir i escriure, destacant també la importància de l’espai, el temps i els materials curriculars.

En primer lloc, fent referència als agrupaments dels estudiants, podem veure que l’autora destaca tres tipus (en gran grup, en grup reduït i individualment), tot indicant els punts forts i els punts febles de cadascun d’ells.

Pel que fa a les activitats en gran grup, Montserrat Fons afirma que resulten molt útils per acordar objectius de treball, organitzar les tasques i posar en comú els aspectes treballats.

Algunes de els activitats que compleixen aquests requisits són: escriure un permís per a una sortida, llegir un cartell entre tots i escoltar un conte en veu alta per la mestra.

No obstant això, no tot són avantatges. Com a punt feble d’aquest tipus d’agrupament, cal dir que és insuficient i que caldria limitar-lo per tal de prioritzar altres tipus d’agrupaments on hi hagi una interacció més fluïda entre iguals.

D’altra banda, parlant de les activitats en grup reduït, l’autora constata que aquest tipus d’organització afavoreix la interacció cooperativa, promou la participació dels membres i permet compartir experiències d’aprenentatge entre iguals.

Malgrat tot, un cop finalitzada l’activitat, el docent té la sensació de no arribar a fer res ben fet, ja que, no ha pogut donar suport a tots els grups formats a l’aula.

En quant a les activitats individuals, Fons destaca que serveixen molt sovint per a l’avaluació i permeten que cada alumnes afronti personalment una tasca.

Un cop comentats els agrupaments que podem tenir en compte, l’autora de Llegir i escriure per viure es centra en el tema de l’espai, un aspecte rellevant pel que fa a l’organització social.

Tal i com podem observar, cal dir que l’espai s’organitza segons la combinació de tres elements, els quals són, l’espai físic en metres quadrats de que es disposa, el mobiliari i el material i el tipus d’agrupament d’alumnes que es vol dinamitzar.

Prosseguint amb aquest últim ítem, Fons comenta que si es desenvolupen activitats en gran grup és imprescindible pensar en una disposició d’un cercle per tal de veure les expressions facials de tots els companys en el moment d’entaular un diàleg.

D’altra banda, en el cas que es realitzin activitats en grups reduïts o activitats individuals, recomana fer-los entorn a les taules, o bé, en racons.

Referent al temps, l’autora considera de vital importància tant el temps global de l’alumne per aprendre a llegir i escriure com el temps que cal preveure per cada activitat, del qual, destaca que oscil·la entre els deu minuts o quart d’hora i d’hora i mitja amb un necessari descans.

A més, cal tenir present que la durada de l’activitat depèn de diversos factors, com per exemple, el grup classe, el tipus d’activitat, l’enfocament del treball i les circumstàncies del moment.

Per acabar, pel que fa al material curricular, Montserrat Fons aconsella que hem de crear el mínim possible de materials específics per a aprendre a llegir i escriure i, en canvi, potenciar al màxim l’ús de tot allò que l’entorn ens ofereix.