Llegir i escriure per viure: la seqüència didàctica i el paper del mestre

En la segon part del llibre, se’ns parla de la seqüència didàctica. Aquesta s’entén com la manera en que ordenem les activitats d’ensenyament i aprenentatge. A més a més , ens diu que segons la nostra seqüència didàctica, hem de dur a terme una metodologia o un altre.

En el cas de “Llegir i escriure per viure”, la manera d’ensenyar i aprendre és a través de treballs per projectes, ja que considera que aquests respecten totes les fases del desenvolupament constructivista (exploració, introducció, estructuració, aplicació).

Per tant, ens informa que per ensenyar a llegir i escriure als nens i nenes ho podem fer a través de projectes, en aquest cas, projectes de llengua. Tot i que cal dir, que aprendre a llegir i escriure és un procés format per moltes seqüències, ja que és complex, llarg i no lineal.

El projecte de llengua està format per 5 activitats:

1   Crear situacions a l’aula amb necessitat real per utilitzar la llengua: aquestes situacions les poden crear els propis alumnes, els professors o bé, poden sorgir per si soles. A través d’aquestes situacions es defineix la problemàtica, el context i l’objectiu del que es farà.

2    Buscar solucions per satisfer la necessitat: a la segona activitat, decidim quines són les activitats que ens ajudaran a aconseguir el nostre objectiu. A més a més, en aquest moment descobrim què saben els nens sobre el tema a tractar, donant lloc als objectius d’aprenentatge específics.

3    Resolució: a partir d’aquest moment, desenvolupem les activitats escollides anteriorment.

     Les activitats han de permetre construir coneixements.

4   Experiència d’ús de la llengua escrita: en la quarta fase intentem que els nens i nenes aprenguin a llegir i a escriure de forma contextualitzada, segons la funció de cada moment.

5   Reflexió: un cop realitzades les activitats anteriors i s’ha produït la construcció de l’aprenentatge, hem de dur a terme activitats com converses, entrevistes... per veure si hem aconseguit el que volíem i que hem aprés.

Un cop explicada la seqüència didàctica, ens diu quin ha de ser el paper del mestre. En relació a aquest, ens diu que té moltes funcions com per exemple crear zones de desenvolupament proper (Vigostky), dur a terme la seqüència didàctica, afavorir un clima positiu a l’aula, fomentar la comunicació a l’aula, entre d’altres.

Però tot i que té aquestes funcions, en relació a ensenyar a llegir i escriure té 3 funcions concretes:

1     Conèixer el punt de partida dels alumnes.

Aconseguir això és difícil perquè cada alumne és diferent. Per conèixer el punt de partida de cada un, podem fer servir l’observació.

Per saber quin és el punt de partida en relació a l’escriptura , hem d’estimular als nens i nenes perquè provin l’escriptura. Per tant, el que podem fer, és dictar-los un enunciat i que ells el vagin copiant tal i com creuen que és. Després, observem els resultats, coneixem què sap cada nen i acceptem les seves produccions.

En relació a la lectura, hem d’estimular als nens i nenes per tal que, per si sols, descriguin el que creuen que diu el text.  Per aconseguir-ho els fem llegir un text sols i que expliquin el que creuen que posa. D’aquesta manera coneixement el punt de partida de cada alumne, i hem d’acceptar allò que s’inventen.

Finalment, si ens fixem en la lectura i l’escriptura a la vegada, hem de saber esperar les reaccions dels nens i nenes, saber perquè els alumnes fan les coses així i interpretar les respostes dels nostres alumnes (segons el model teòric que utilitzem, que dóna lloc a una forma de funcionar i a una interpretació concreta).

       Intervenir per fer més fàcil l’aprenentatge.

El que podem fer per tal de facilitar l’aprenentatge de l’escriptura i de la lectura són dos possibles activitats.

La primera seria proposar reptes als alumnes, però reptes que siguin assequibles. Aquests poden ser en gran grup, en petit grup o individuals.

Finalment, la segona acció que podem dur a terme per fer més fàcil l’aprenentatge és orientar als alumnes en la recerca de solucions.

3    Avaluar per millorar.

S’explica en un altre capítol.

4   Fer de model lector i escriptor expert.

És molt important que els nens i nenes vegin al professor llegint o escrivint, ja que pot ser, a casa mai veuen a cap adult realitzant aquestes accions.

En relació a l’escriptura, el professor pot escriure en silenci davant dels nens, o bé interactuant amb ells.

Quan ho fa en silenci, serveix per a que els alumnes se n’adonin de la importància de la concentració per escriure correctament. Si escriu interactuant amb ells, sol escriure allò que diuen els alumnes, fent-los protagonistes. Cal dir, que escrigui en silenci o interactuant, mai pot deixar de costar les fases de l’escriptura: planificació, textualització i revisió.

En relació a la lectura, també ho pot fer en veu alta o en silenci.

Quan el professor llegeix en veu alta per als nens i nenes, influeix en la relació que crearan els alumnes amb la lectura.

Finalment, dir que el professor a l’escola, només llegeix en silenci davant dels nens i nenes a la biblioteca, i a classe quan llegim un text i després ho llegim interiorment, per acabar d’entendre’l.

Per tant, dir que algunes idees claus són:

• Utilització de la seqüenciació didàctica com a eina per ordenar, facilitar i contextualitzar el procés d'ensenyament/aprenentatge de la lectoescriptura.
• Llegir i escriure ha de tenir alguna funció concreta, no podem llegir per llegir, ni escriure per escriure.
• Adaptar-nos al nivell de cada alumne, per tal que cada nen i nena desenvolupi l'escriptura i la lectura, correctament.
• La importància de la actuació dels adults (família o professors) com a models, per crear interès en la lectura i escriptura.

Un cop acabada la lectura d’aquest capítol, m’he adonat que ensenyar als alumnes a llegir i escriure és una tasca molt difícil i que requereix molta feina. Però al llegir això, he adquirit nous coneixements per poder fer aquesta tasca correctament. Per tant, considero que ha sigut una lectura molt profitosa, ja que podré utilitzar aquesta lectura en el meu futur com a docent. Penso això, ja que el tema que tracta, és molt interessant, útil i ajuda a facilitar una tasca molt difícil com és ensenyar a llegir i escriure.