Llegir i escriure per a viure Montserrat Fons (Pàg 51-73)

L’organització per l’aprenentatge de llegir i escriure dins de l’aula

El fragment que forma part de les pàgines 51 fins la 73 incloent aquestes del llibre “Llegir i escriure per viure” de Montserrat Fons, tracta el tema de l’organització de quatre elements a tenir en compte per dur a terme un bon aprenentatge d’escriptura i lectura dins de l’aula, aquets elements són: l’organització social, l’espai, el temps i els materials curriculars.

Primer de tot, fent referència a l’organització social, l’autora ens explica les tres possibles agrupacions per poder treballar dins de l’aula, aquestes són: en grup gran, en grup petit o individual. Totes tres formes de treballar tenen els seus avantatges i inconvenients, per això per  garantir l’èxit ho millor és  fer ús dels tres tipus d’agrupament. Treballar en gran grup és positiu per acordar els objectius, organitzar les tasques i posar en comú els aspectes treballats, però també s’ha de tenir en compte la dificultat que té mantenir a tota una classe connectada i atenta al que explica el docent. D’altra banda, treballar en grups petits (4 o 5 persones) i heterogenis, ajuda als alumnes, sobretot als més tímids, a participar i expressar els seus coneixements, sentint-se així útils i motivats. A més a més, és un bon mètode per fomentar la cooperativitat. Per últim, el treball individual, permet que cada alumne digui a terme la seva feina de manera personal, això ens ajuda a avaluar-los tant a l’inici com al final del curs. En les tres formes de treballar em de donar llibertat als nens/es, per tal de que cadascú aprengui al seu ritme i es sentin còmodes.

Pel que fa a l’organització de l’espai em de combinar tres elements, l’espai físic, el mobiliari i material i el tipus d’agrupament dels alumnes. A l’hora de realitzar algunes tasques, també em de tenir en compte l’espai que podem aprofitar fora de l’aula i de l’escola, ja que per exemple, per realitzar activitats de lectura els rètols dels noms del carrer, de les botigues o fins i tot els cartells que podem trobar al transport públic, són recursos positius per motivar als nens/es i aproximar-los a la lectura. Pel que fa al tipus d’agrupament, quan treballem en grup gran és millor fer-ho en rotllana, ja sigui seure a terra o organitzar l’aula de manera que pugem fer un cercle amb les cadires, d’aquesta manera tots ens veiem les cares i així és més fàcil dur a terme un debat i dinamitzar una conversa. Si treballem en un grup reduït, és millor fer-ho a través d’agrupament de taules o de tallers i racons. I per últim, quan realitzem activitats de forma individual, és millor fer-ho cadascú a la seva taula i cadira o en un racó adequat o en coixins. Això sí, sempre donant-li llibertat als alumnes perquè escollin el lloc on volen realitzar la tasca, de tal manera que es trobin còmodes i disposats a fer una bona feina.

 Altre tema que es tracta en aquest apartat és l’organització del temps tenint en compte dos variables, el temps que necessita cada alumne per aprendre a llegir i escriure i el temps previst per a l’ensenyament d’aquesta tasca. Hem de tenir en compte que l’aprenentatge de llegir i escriure és un procés molt llarg que no només es treballa a l’escola, sinó que l’infant també ho treballa a casa. No tots tenen un mateix ritme d’aprenentatge, tot i que la mitja per a aprendre a llegir i a escriure es dona en el curs de primer de primària (6anys), no vol dir que tots ho hagin après amb aquesta edat, a més a més, hem de tenir en compte que llegir i escriure no és només saber fer-ho gràficament, sinó que per dir que un nen/a ja ha arribat assolir aquesta tasca, aquest ha de comprendre allò que escriu i llegeix. Pel que fa a la durada de les activitats d’ensenyament i aprenentatge de lectura i escriptura, ronda entre els 10 – 15 minuts o 1 hora i mitja, segons el tipus de tasca que es vol dur a terme. Tot i que hem de seguir una programació no hem de de ser del tot estrictes amb el temps establert, sinó que hem de trobar l’equilibri entre el temps planificat i el imprevist.

Per últim el text tracta el tema de l’organització dels materials curricular. Aquests fan referència als materials bàsics que són: el material de l’entorn, és a dir,  els cartells del carrer, les etiquetes de diferents productes, propaganda, etc i llibres, cartelleres, l’abecedari (molt important tenir-ho a classe en un lloc visible perquè els nens/es ho tinguin com una guia), llapis, comes, colors, la pissarra i el guix, l’ordinador i llibretes. I al tipus de lletra que es fa servir per a l’aprenentatge i ensenyament de la lectura i l’escriptura. A l’hora d’escriure a ordinador existeixen diversos tipus de lletres, però a l’escriure a mà aquesta varietat es redueix i trobem: la lletra lligada, la lletra de pal o d’impremta (majúscula i minúscula) i la lletra scrip. La lletra més recomanable per a l’inici de l’escriptura és la lletra de pal, ja que és la més fàcil, tot i així si un nen/a fa ús d’un altre tipus de lletra no vol dir que sigui incorrecte, tot ho contrari. Pel que fa a la lectura, la lletra lligada pot ajudar a veure amb més facilitat la separació de cada paraula, tot i que a l’aula es farà ús de tot tipus de lletres, ja que els alumnes han de reconèixer tot tipus de grafia pel seu desenvolupament com a persona.

Per concloure, l’autora ens recomana que els alumnes utilitzin els materials adequats, com ara llapis que es pot esborrar, o retoladors gruixuts que són més fàcils d’agafar i també tenir un referent sempre visible, com ara l’abecedari en la classe o rètols que identifiquin espais.