Aquesta primera part del llibre ens proporciona una visió general del contingut que ens hi trobarem i comença parlant del concepte d’escriptura i lectura.
Fa uns anys es creia que els nens i nenes aprenien a llegir i després a escriure, però s’ha demostrat que no és així, que ambdues coses estan estretament lligades i que, per aconseguir-les, és necessari que les treballem paral·lelament, bàsicament perquè fan referència a un mateix fet que és objecte de coneixement, el text escrit.
Quan parlem de llegir també ens hem de referir a la comprensió del text, ja que sinó només llegiríem paraules i frases que no tindrien cap mena de sentit si no les reflexionem i les contextualitzem. Així doncs, per comprendre un text hi ha diversos aspectes implicats; les experiències prèvies i les idees de cadascú, tenir clar l’objectiu amb el qual llegim el text, el control de la comprensió i el procés d’interacció, és a dir, que el lector es faci seu el text, en són alguns dels exemples.
En relació a l’escriptura també existeixen uns “passos” que es posen de manifest quan algú vol fer un text. En primer lloc ha de produir i planificar, és a dir, escriure allò que vol transmetre al lector, organitzar les seves idees, i després ha de textualitzar i revisar el text, per tant, fer-ne una lectura global per millorar els aspectes que no han quedat prou clars.
De fet, tot el que ha explicat la Montserrat Fons fins ara és el que jo estic fent, des del moment en què he començat a llegir, fins ara, que estic redactant i posteriorment faré una revisió global del text. L’avantatge que tinc respectes a qualsevol infant és que ja tinc un bagatge pel que fa a la lectura i l’escriptura, i per tant, m’és més fàcil, però això no significa que no hagi de seguir els passos que ella esmenta per construir aquest text.
Des del punt de vista de la concepció constructivista, aprendre significativament vol dir establir relacions entre el que ja se sap i el que es vol aprendre i per a què això es doni cal que l’objecte d’aprenentatge sigui clar i coherent i mantingui relació amb els altres continguts, s’ha de posseir un coneixement previ rellevant respecte a allò que es vol aprendre, com també s’ha d’estar interessat i predisposat a aprendre i en conseqüència, s’ha de fer una memorització comprensiva; si entenem alguna cosa, segur que la recordem. En tot aquest procés el mestre tan sols és un acompanyant, ja que ha de ser l’infant el que ha d’estar engrescat i involucrat durant aquest procés.
Durant el desenvolupament de l’escriptura l’autora ha establert 5 nivells. El primer fa referència a l’escriptura indiferenciada, on es construeixen formes no icòniques (rodones que simbolitzen la lletra “o”, unió de pals que construeixen una “e”, etc.) El segon s’anomena escriptura diferenciada i en aquest moment els nens i nenes utilitzen un repertori de lletres diferents per cada paraula. El tercer i quart nivell van estretament lligats, ja descobreixen la relació que hi ha entre l’escriptura i el so, i posteriorment comencen a escriure més d’una grafia en cada síl·laba. El darrer, segmentació alfabètica-exhaustiva, és el moment en què l’alumne estableix la correspondència entre el so i la grafia. En aquesta part hi ha un bon domini del codi, tot i que falta per aprendre una bona part de l’ortografia.
Fons també parla sobre els usos de la llengua escrita i ens explica que poden ser de caràcter pràctic, que són els instruments que utilitzem diàriament (horaris de tren, instruccions d’un joc, etc.), d’ús científic, usar l’escriptura per a la potenciació del coneixement en el seu sentit més ampli, en especial als aspectes científics, o d’ús literari, és a dir, per expressar sentiments i crear mons imaginaris, per exemple.
Sincerament mai m’havia plantejat amb tanta profunditat el procés de lectoescriptura, possiblement perquè no me l’han explicat mai i perquè pensava que era un aspecte que s’anava assolint a mesura que els nens i nenes van madurant, llegint i escrivint, però ja veig hi ha molts processos implicats i que en gran part nosaltres, els mestres, hi tenim molt a fer en aquest procés d’acompanyament. De la mateixa manera, desconeixia totes les fases del procés de lectoescriptura i la rellevància que té planificar activitats que promoguin la comprensió del text, no només la descodificació. Així doncs, el text m’ha donat una visió general de com, en un futur, hauria de plantejar la producció dels textos i incidir, a través de preguntes i/o debats, a garantir que s’ha entès, és a dir, que s’ha comprès una lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada