Aquesta tercera
part del llibre de Montserrat Fons ens parla de l’organització dels alumnes, de
l’espai, el temps i del material curricular d’aprenentatge.
L’organització social
Aquest
apartat parla sobre les diferents maneres d’agrupar els alumnes. Per tant, una
forma seria agrupar en gran grup, en el qual les activitats es realitzen entre
tots els nens i nenes de la classe i el mestre/a. Aquest tipus d’agrupament és
de gran utilitat per organitzar les tasques, acordar els objectius de treball i
per posar en comú els aspectes treballats.
Una
altre manera seria en grup reduït, ens referim a grup de 4 o 5 persones. És un
tipus d’agrupament que promou la participació de tots els membres, per tant
ajuda a la intervenció cooperativa. I es recomana que els grups petits no
siguin fixos, molt millor si son heterogenis per tal que es transmetin coneixements
i experiències.
Hi
per últim ens trobaríem amb el individual. Aquest permet que cada alumne
afronti personalment una tasca determinada, i per tant, fomenta l’autonomia. És
un mètode que s’utilitza per fer avaluacions, la inicial i l’additiva, ja que
permet apreciar les capacitats individuals de cada alumne.
L’espai
L’espai es pot
organitzar amb la combinació de tres elements essencials:
-
L’espai físic en metres quadrats
de què es disposa.
-
El mobiliari i el material.
-
El tipus d’agrupament d’alumnes
que vol dinamitzar.
A l’hora de fer
activitats en grup gran, és important tenir un bon espai físic i sinó adaptar-lo
per tal que hagi un intercanvi d’opinions, experiències i coneixements. L’exemple
que dóna aquest llibre és la forma circular al terra, ja que d’aquesta manera
tots es veuen les cares, i cap nen dóna l’esquena a l’altre.
En el cas de les activitats en grup petit, l’espai admet
moltes possibilitats, es més utilitzades són o bé entorn de les taules o per
racons. Els racons són molt personals ja que cada grup hi dóna el seu toc
personal, de manera que és difícil trobar dos racons iguals. Un racó important
per treballar la lectura i l’escriptura és el racó de la biblioteca, de jocs
amb lletres, etc.
I per últim, per
fer activitats individuals pot anar bé la mateixa taula i cadira, ja que es
necessita molta concentració personal per cursar l’activitat. Però per tal que
els resultats siguin més positius, seria convenient que l’alumne triés el lloc
on vol treballar.
El temps
El temps de l’alumnat
es classifica segons si és necessari per aprendre a llegir i a escriure o el
temps que cal per preveure per a cada activitat concreta d’ensenyament i
aprenentatge de la lectura i d’escriptura.
La primera
classificació no es realitza d’un dia per l’altre, ni s’aconsegueix el domini d’una
vegada per sempre. S’aconsegueix al llarg de tota la vida, i per tant, a mesura
que passa el temps va evolucionant. Sovint aquesta classificació s’estableix
als 6 anys.
En el segon cas, la
durada d’una activitat d’ensenyament i aprenentatge de la llengua escrita és de
10 minuts o quart d’hora, o fins i poden arribar a l’hora i mitja, tenint en
compte que es faran descans per reemprendre l’activitat.
Per tant, podríem dir
que la durada de les tasques depèn de diversos factors:
-
El grup d’alumnes
-
El tipus d’activitat
-
L’enfocament del treball.
- Les circumstancies del moment.
- Les circumstancies del moment.
El material curricular
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada