A partir de la pàgina 51 cap a la 73, Montserrat Fons ens explica les
diferents maneres d’agrupar l’alumnat.
Proposa dur a terme activitats en gran
grup és a dir, activitats en las que els participants són tot el grup d’una
mateixa classe. Aquest agrupament, com bé explicita el text, permet que tothom s’assabenti
dels objectius i que l’intercanvi de sabers sigui possible. Com a espais per dur a terme activitats relacionades
amb l’escriptura i la lectura en gran grup, proposa llocs en els que els
alumnes es trobin en cercle, cara a cara, per tal de poder veure les expressions
facials de tothom.
Alhora proposa també activitats en grup
reduït, des de parelles fins grups d’unes cinc persones. Aquest agrupaments
no sempre han de ser fixos, és més, es proposa que siguin diferents per tal de crear
grups heterogenis que puguin afavorir diferents intercanvis de sabers. Alhora, les activitats en grup reduït, ajuden a
que es treballi sota un clima cooperatiu on tothom participa. Alguns dels seus
inconvenients poden ser la dificultat d’administrar tota l’atenció (per part
del/la mestre/a) que necessiten tots els grups ja que al prestar atenció a un
en concret, els altres es queden sense vigilància. Per treballar activitats
relacionades amb l’escriptura i la lectura en els grups reduïts, els racons i
les disposicions de les taules de l’aula són espais fonamentals. La confortabilitat i els materials que aporten els
racons ajuden al desenvolupament de la lectura i l’escriptura ( com per exemple
els racons de biblioteca, de notícies, etc.). Les taules han de poder ser mòbils,
que els alumnes puguin moure-les per tal de treballar de la manera més còmode
possible.
Per finalitzar amb els agrupaments en parla de les activitats individuals. Aquestes poden ajudar a fer
una autoavaluació de cada un dels alumnes. També pot ajudar a reforçar els
punts més fluixos de cada un dels alumnes. Com a proposta per aconseguir això,
podríem deixar escollir a cada alumne aquella activitat que volen realitzar, ja
sigui per practicar o per gaudir una estona fent allò que els agrada. Com a espais per dur a terme activitats
individuals, podem parlar de les taules de cada alumne, diferents racons
equipats amb diferent mobiliari així com coixins, etc. L’alumne ha de ser qui
triï on vol estudiar ja que la seva concentració és vital.
Montserrat Fons parla també sobre el temps per aprendre a llegir i escriure.
Esmenta que no tothom aprèn a fer-ho a la mateixa vegada, hi ha diferents
ritmes. Tant a casa com a l’escola s’ha d’intentar ajudar a l’infant i estar-ne
al tant de com evoluciona el seu traç i el seu nivell lector. Per dur a terme
diferents activitats que treballin la lectura i l’escriptura, s’ha de tenir en
compte les característiques de l’alumnat, el tipus d’activitat, les
circumstàncies del moment... perquè el temps emprat no sempre serà el mateix, les
més petites variacions ens poden fer utilitzar 15 minuts d’una classe així com
mitja hora. El material utilitzat també és un fet a destacar: els nostres
alumnes necessiten tenir al seu abast diferents materials així com fulls de
tota mena, pissarres i guixos, llibres variats, ordinadors... Necessiten
aquesta varietat per escollir allò que els sigui més útil, el que més els
motivi i personalment opino que també per no cansar-se d’utilitzar sempre els
mateixos materials i per conèixer que hi ha diferents maneres de fer les coses.
Per acabar, l’autora ens parla dels diferents tipus de lletra a l’escola.
Comenta els beneficis de la lletra lligada (grafies que comencen en un mateix
lloc, diferents tipus de lletra que poden ser personalitzats i identificació de
la paraula com a unitat gramatical). Per introduir els nens a escriure i llegir
en lletra lligada és important tenir primer el domini de la lletra de pal. Un
cop dominada, mitjançant l’escriptura del nom propi de l’alumne, l’hem d’ajudar
a desenvolupar no només el coneixement de les lletres del seu nom sinó també
les dels seus companys i alhora les de l’entorn. Per això una bona decoració de
l’aula (amb rètols amb l’abecedari en lletra de pal i lletra lligada, per
exemple) és un element certament important.
Personalment aquesta lectura m’ha ajudat a situar amb més claredat alguns aspectes que ja coneixia (així com les diferents maneres d’agrupar l’alumnat dins d’un aula o els diferents materials que poden ajudar a fer les diferents activitats). Penso que la lectura és clara i precisa i no deixa de donar informació necessària que un mestre d’educació infantil, primària i fins i tot de secundària ha de conèixer.
Personalment aquesta lectura m’ha ajudat a situar amb més claredat alguns aspectes que ja coneixia (així com les diferents maneres d’agrupar l’alumnat dins d’un aula o els diferents materials que poden ajudar a fer les diferents activitats). Penso que la lectura és clara i precisa i no deixa de donar informació necessària que un mestre d’educació infantil, primària i fins i tot de secundària ha de conèixer.
Donat que Montserrat en aquestes pàgines parla de la manera d’organitzar l’alumnat,
crec que hauria estat bé que s’hagués estès una mica més a l'hora de parlar de l’organització
social de l’alumnat. Algunes formes d’agrupació com per exemple poden ser els
desdoblaments (dividir la classe en dos grups seguint un criteri numèric) o els grups interactius
(grups d’alumnes que cada “X” temps roten per fer diferents activitats) no han
sigut tractats i penso que també estaria bé conèixer més a fons els avantatges
i inconvenients que poden comportar les varies formes d’organitzar un aula.
Sobre l’espai per realitzar activitats haig de comentar que m’ha sobtat la
manera en la que Montserrat parla de diversos espais per tal que un alumne
decideixi on treballa millor. La meva experiència a l’escola no va ser així. No
recordo disposar d’un lloc on hi haguessin coixins per asseurem i fer un
treball al terra, tampoc recordo que em deixessin moure les taules com a mi em
venia de gust. Recordo no poder decidir on realitzar les meves tasques ja que
la meva cadira i la meva taula era on havia d’estar. Moure’m per la classe era
impossible a no ser que volgués anar a la taula de la mestra per que em resolgués
dubtes. Penso que això s’ha de canviar i s’ha de tenir present per a un futur.
Per acabar s’ha de dir que la lectura en si és interessant i ajuda a
enfortir coneixements treballats en diferents assignatures o a adquirir-ne
altres de nous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada