Llegir no és sinònim de saber llegir

Pràctica 1: Agents responsables en les dificultats de comprensió

Llegir és una tasca complexa i els problemes de comprensió d'un text es poden derivar tant per part del propi text com del lector. Algunes dificultats que poden presentar els textos narratius per a la seva comprensió són que l'ordre cronològic estigui capgirat, que es narri la història des de diferents punts de vista, etc. o en el cas dels textos expositius, que el propòsit del text no sigui prou clar, que s'expliquin fenòmens sense establir relacions amb un coneixement de caire més familiar, etc. En canvi, si posem la mirada en el lector, és necessari un mínim de fluïdesa lectora, però també es requereixen dues estratègies: relacionar el text amb els coneixements previs i l'experiència personal (estratègia d'elaboració) i fer-se preguntes relacionades amb els mateixos objectius de la lectura o amb si s'ha entès o no la informació (estratègia d'autoregulació). 

Pràctica 2: Eines necessàries per saber llegir

En la comprensió d'un text cal tenir coneixements del codi lingüístic, tot i que un lector expert depèn molt poc de la relació entre so i grafia ja que reconeix les paraules en bloc i les identifica autòmaticament per la seva forma ortogràfica, i també s'ha de disposar d'un lèxic ric. D'altra banda, cal saber identificar les característiques relacionades amb el discurs (propòsit, xarxa de relacions i la seva progressió). A més a més, es necessiten sabers d'ordre cultural, entre els quals es troben la intertextualitat i els esteriotips que contribueixen a la interpretació del text. I finalment, es requereixen sabers d'ordre meta que ajuden el lector a autoregular la comprensió d'un text i a ser conscient del procés que segueix durant una lectura. 

Pràctica 3: L'avaluació del procés de comprensió

L'avaluació del procés de comprensió dels textos ha de formar part del procés d'ensenyament i aprenentatge i ha de tenir una funció reguladora. Per desenvolupar-lo, es disposen d'una sèrie d'estratègies que permeten reflexionar sobre els textos i acompanyar l'alumnat en el procés de comprensió. En primer lloc es troben les estratègies de predicció que consisteixen a formular hipòtesis sobre el contingut del text abans de fer la lectura i així disposar-se a llegir el text en funció de la intenció o finalitat que persegueix l'autor. En segon lloc, les estratègies per interrogar que es relacionen amb fer preguntes sobre un passatge concret que s'acaba de llegir. En tercer lloc, les estratègies per clarificar que tenen la finalitat de conèixer el significat de paraules o expressions desconegudes. I en quart lloc, les estratègies per resumir que condueixen a extreure la idea principal d'un passatge. 

Un cop desenvolupat el contingut de les pràctiques anteriors, m'agradaria destacar que de la mateixa manera que Gil en el seu article "Escriure textos reals en col·laboració: una tasca imprescindible" ens diu que treballar amb els alumnes el procés d'escriptura d'un text els permet enfrontar-se amb més habilitats a un nou repte d'escriptura, en la comprensió d'un text és important acompanyar l'alumnat perquè conegui els processos que ha de desenvolupar i els acabi aplicant de forma autònoma. Per altra banda, dir que en la comprensió d'un text no podem obviar la dimensió social de la llengua, ja que el significat d'un text no únicament el podrem trobar desxifrant el codi, sinó que el context cultural que compartim també ens ajudarà a interpretar-lo.

Font

Per acabar, adjunto un article que reflexiona sobre la lectura i el seu procés d'ensenyament i aprenentatge en l'educació primària. Veure aquí