Activitat 4. Dificultats relacionades amb la interpretació de textos i maneres d’abordar-les

1. Quina és la tesi que defensa cadascuna de les tres pràctiques?

Pràctica 1: Llegir i comprendre a vegades no és gens fàcil. És important tenir clar que les dificultats per interpretar un text no sempre provenen del lector, sinó que també poden provenir del text, o de tots dos.

Pràctica 2: Existeixen sabers necessaris per a saber llegir i comprendre un text correctament. Per a reduir les dificultats en la interpretació d’un text, cal tenir present que gaudir d’uns sabers en concret, és satisfactori per a la seva comprensió. Per tant, per arribar a ser un bon lector, es requereix una sèrie de característiques i coneixements essencials, els quals estan relacionades amb el coneixement del codi, amb la configuració dels mots i el valor semàntic, amb l’ordre cultural, els estereotips, la intertextualitat, el sistema lingüístic, els sabers discursius, etc.

Pràctica 3: L’avaluació continuada de la competència lectora presenta una gran complexitat, per aquest motiu disposem d’estratègies per evitar les dificultats de comprensió i per aconseguir avaluar aquest procés. Cal combinar-les per analitzar i reflexionar sobre el contingut d’un text i abastar, així, els possibles problemes d’interpretació d’aquest.

2. Quin títol alternatiu proposaríeu?

Pràctica 1: Dificultats en el diàleg entre un text i el seu lector.

Pràctica 2: Coneixements necessaris per a interpretar correctament un text i esdevenir un bon lector.

Pràctica 3: Estratègies per aconseguir avaluar el procés de comprensió i de la competència lectora en general.

3. A quines 4-5 preguntes clau creieu que responen els autors? Indiqueu esquemàticament com respon a cadascuna d’elles.

Pràctica 1:

-       D’on poden provenir les principals dificultats per interpretar i/o comprendre un text?

Del lector, del text, o inclús de tots dos.

-       Quines dificultats poden provenir dels textos narratius?

L’ordre cronològic està capgirat, es narra la historia des de diferents punts de vista, l’autor amaga informació rellevant, el text trenca les normes convencionals del gènere, etc.

-       Quines dificultats poden provenir dels textos expositius?

Els propòsits del text (què vol aclarir) no són prou explícits, els conceptes es presenten de manera aïllada i sense jerarquitzar, s’expliquen els fenòmens del món sense establir ponts amb un tipus de coneixement més familiar, s’acumula massa informació...

-       Quin paper juga el lector en la competència lectora?

Cal que un bon lector s’endinsi en les paraules per arribar a interpretar què volen dir més enllà del que diuen.

Per a dur a terme una lectura autònoma ha d’existir un mínim de fluïdesa, per a evitar els entrebancs. Tot i això, mai no es pot associar la velocitat o fluïdesa lectora a la comprensió à recordar el terme d’analfabetisme funcional: individus que no saben utilitzar la seva capacitat d’escriure i de llegir per resoldre de manera eficaç situacions quotidianes.

Pràctica 2:

-       Quins sabers són necessaris per tal de què el diàleg entre el text i el seu lector sigui possible?

Es tracta de sabers d’ordre diferent. Hi ha sabers que tenen relació amb el coneixement del codi, altres amb la configuració dels mots i el valor semàntic, altres amb l’ordre cultural, altres amb la intertextualitat o referència explicita o implícita d’un text, amb els estereotips, amb el sistema lingüístic, sabers discursius, amb els que ajuden a prendre consciencia del procés que segueix el lector mentre duu a terme la lectura, etc.

-    Quines són les qüestions que incideixen en l’autoregulació del propi aprenentatge que un lector expert s’ha de plantejar i resoldre?

Es tracta de qüestions del tipus: quin és el propòsit de la meva lectura? Segur que entenc el significat d’aquest mot? En quin punt de la lectura m’ha passat per alt una informació important? Em queda clar aquest concepte? Etc.

Pràctica 3:

-       Quines són les funcions bàsiques de l’avaluació?

Són dues: la primera es tracta d’una funció social o acreditativa dels aprenentatges, i la segona es tracta d’una funció pedagògica o reguladora del procés d’ensenyar i aprendre. Tot i així, aquesta pràctica s’interessa en aprofundir aquesta última, ja que el seu propòsit és la millora constant de l’alumnat que s’avalua.

-      Quines estratègies s’utilitzen per avaluar el procés de comprensió?

Les estratègies de predicció, que consisteixen a emetre hipòtesis sobre el contingut d’un text, és a dir, abans de començar a llegir és important plantejar-se de què parlarà; les estratègies per interrogar, que consisteixen a formular qüestions sobre el passatge que s’acaba de llegir (a altres o a ell mateix) i respondre-les; les estratègies per clarificar, que porten cap a l’explicació del sentit de les paraules desconegudes o d’expressions mal compreses; i les estratègies per resumir, que impliquen que el lector formuli la idea principal del passatge, és a dir, es tracta de comprendre i retenir el més essencial del text per després poder realitzar una paràfrasi, que consisteix en explicar la mateixa idea però amb paraules pròpies.  

4. Quines idees destacaríeu com a implícites i què penseu que necessitaríeu ampliar?

La primera idea que considero oportú destacar d’aquesta activitat és que els mestres i professos quan tracten sobre els problemes de comprensió lectora acostumen a centrar-se en les limitacions dels alumnes i, d’una manera especial, en les dificultats que tenen per descodificar. Per tant, considero que convindria analitzar la situació des d’una perspectiva més amplia i no centrar-se tant en les limitacions dels alumnes, ja que cal recordar que les dificultats poden provenir també, a part del lector, del tipus de text. És important tenir clar quines són les dificultats que poden provenir d’un text i quines són les dificultats que poden provenir del lector, i considero que és un tema del que es podria ampliar molt més la informació.

Una altra idea implícita que considero interessant ressaltar seria el paper de la biblioteca escolar. La biblioteca escolar pot ser un bon suport per a evitar les possibles dificultats d’interpretació d’un text perquè ofereix l’oportunitat de seleccionar els llibres i materials adequats a la consulta, però considero que és una idea que s’hauria d’ampliar per tal de què ens quedin ben clares les avantatges que una biblioteca escolar pot oferir-nos.

La següent idea és que podria ser interessant aprofundir més en la construcció de diferents punts de vista dels alumnes i de debats per a què tinguin l’oportunitat de contrastar entre ells tot allò que ha estat primordial en el text que han llegit. Aquest fet forma part d’una de les estratègies utilitzades per avaluar el procés de comprensió d’un text, estratègies les quals considero idees claus per aconseguir un bon desenvolupament de la competència lectora. Per tant, a causa de la gran importància que per a mi té el debat, el diàleg, la interacció i la comunicació entre alumnes, considero que seria interessant aprofundir més en les diferents estratègies que l’activitat ens presenta i potenciar així la construcció de diferents punts de vista dels alumnes amb els quals poden enriquir la seva capacitat lectora i ajudar a aconseguir una correcta interpretació d’un text.

I l'última idea sobre aquesta activitat és que per a ser un lector expert, es requereix una sèrie de característiques i coneixements necessaris que ajuden a aconseguir una correcta comprensió i interpretació d’un text, sense cap tipus de dificultats que obstaculitzin aquesta tasca.

                                                                             

5. Com connectaríeu – contrastaríeu el text amb: idees prèvies personals, idees tractades/anticipades a classe, altres textos, llibres, articles, reportatges, programes de TV o ràdio, exposicions, conferències...

Una idea prèvia personal, és el fet de què, com la majoria dels adults, em centrava bastant en les limitacions que tenen els alumnes a l’hora de desenvolupar la competència lectora. Gràcies a aquesta pràctica, he comprès que no ens hem de centrar tant en les limitacions dels lectors, sinó en les dificultats que pot aportar el text. No té sentit centrar-se en les limitacions dels alumnes quan, en analitzar el text en concret, veiem que les dificultats són provinents d’aquest i no dels alumnes. Considero que cal abordar aquestes dificultats, i aquesta pràctica ens mostra algunes de les estratègies útils per tal d’aconseguir un desenvolupament integral de la competència lectora, ja que ens facilita informació per aconseguir interpretar correctament un text i esdevenir un bon lector.

I, per últim, m’agradaria remarcar una de les idees que va sorgir a classe i que considero que és una de les finalitats primordials de la competència lectora. Es tracta del diàleg, de la conversa, de la comunicació, interacció... entre infants. Considero que la comunicació és una bona eina d’aprenentatge compartit, per això seria positiu que després de cada lectura, per exemple, s’obrís un debat a l’aula on es compartissin diferents opinions i punts de vista, ja que és una bona manera per aprendre uns dels altres i, així, complementar-se i autoavaluar-se.

Font imatge