Parla de la importància de l'avaluació dintre del procés d'aprenentatge de la lecto-escriptura.

L’avaluació té dues funcions una més social, és a dir, de classificació, selecció i d'orientació de l'alumnat i l'altre pedagògica i aquesta darrera contempla la funció reguladora en que el mestre pot influir en el procés o incloure variables. 

Distingeix tres tipus: la inicial, la formativa i l’additiva. 

Instruments per a l'avaluació: l'observació i el diàleg. Però l'avaluació s'ha de fer també de forma objectiva, no només des de la observació i intuïció del mestre. 

Formes d'avaluar la lectoescriptura per part dels mestres:

- A partir de graelles. 

- A partir de fitxes d'enregistrament. (dibuix pg 79)

- A partir de dictats. segons el nivell (dibuix pg 81)

- A partir d'un diari de classe  en que el mestre anota aquells aspectes generals de l'aula que li semblen rellevants. 

Formes d'avaluar la lecto-escriptura per part dels alumnes:

- Autoavaluació. A partir de pautes de valoració fetes prèviament on poden comprovar si s'ha fet tot el que es demanava. (pg 83). També comparant amb un bon model poden fer una autoavaluació del que els sobra o falta en la seva tasca.  També poden fer un treball de preguntar-se a ells mateixos què és el que més els hi costa per conèixer les seves limitacions. 

- Autoavaluació col·lectiva: a l'aula podem parlar conjuntament del què hem après. 

-Avaluació mútua: els alumnes s'avaluen entre ells o també per grups. 

-Coavaluació. Diàleg en el qual el nen expressa el que ha après. 

Avaluar és molt important per moltes raons. Avaluar és el mitjà que tenim per saber si hem arribat als objectius que ens proposàvem o en quin punt estem per aconseguir-ho. Com diu a la lectura, una avaluació es pot fer de moltes maneres, i crec que fent-la només amb un dels formats ens quedaríem amb molts dubtes sobre l'estat del nostre aprenentatge. (com es l'exemple del treball per projectes que només es fa en format d'autoavaluació col·lectiva).

Fent aquesta petita lectura teorica em venen al cap les possibles avaluacions "adaptades". de les quals la lectura no fa referència. Què passa quan un alumne necessita una avaluació diferent a la del seus companys per un motiu especial?  Sobre tot ens pot passar que un alumne, per problemes que no venen al cas, no estigui preparat madurativament o emocionalment per engrescar-se en l'aprenentatge de la lectoescriptura, de quina manera podem avaluar els petits passos? Crec que quan hi ha un o més d'un cas com aquest la avaluació conjunta o la coavaluació entre iguals no es una manera fiable de registrat el punt d'aprenentatge en que aquell alumne es troba. 

D'altre banda durant el capítol no fa referència al que ve després de l'avaluació. L'avaluació, com ja hem dit abans, serveix per comprovar l'estat de l'aprenentatge però també per saber quines mesures hem de prendre en el cas que aquesta avaluació no sigui del tot positiva. Que l'avaluació no sigui com "l'efecto PISA" que quan es fa l'estudi PISA dels millors o pitjors estudiants, els països on surten els pitjors no es fa una reflexió del perquè dels resultats tan negatius i  tampoc no es prenen mesures o les mesures que es porten a terme imiten molt poc als sistemes educatius que obtenen millors resultats. Després d'aquest exemple que podem extrapolar a una aula qualsevol podem dir que l'avaluació, en definitiva, ha de ser una porta a la reflexió, no a l'estancament. 

que és PISA?