Algunes
dades sobre el nivell d'escriptura d'aquest bloc.
Aquesta entrada tracta sobre les faltes que
més cometem al blog. He volgut triar aquesta entrada en primer lloc perquè, les
faltes d’ortografia, especialment en català, sempre han sigut el meu taló
d’Aquil·les . Així com a d’altres llengües ja sigui el castellà o l’anglès no
faig faltes ortogràfiques (són les que més utilitzo però durant l’ESO i el Batxillerat vaig fer
alemany i les faltes tampoc varen ser un problema, les declinacions....) no puc
evitar de fer-les quan escric en català. Això va molt lligat al mètode
d’ensenyament – aprenentatge que vaig rebre
sumat al fet que tota la meva família es castellanoparlant. En la meva
escola el principal va ser ensenyar el codi, he trigat aproximadament 8 anys
des de que vaig aprendre les normes
d’accentuació a comprendre que els accents són necessaris, que sense conèixer
les normes d’accentuació tots pronunciem els accents a les paraules de forma
inconscient, vaig tarda 8 anys en comprendre que les paraules no s’accentuaven
per se esdrúixoles, per exemple. Això és deu a que em van ensenyar el codi, la normativa, no l’ús funcional dels accents.
Conversem, llegim i escrivim. Aprenem
amb sentit.
Aquest article parla sobre l’article de Monteverde i Sanz el qual se
centra en la importància de la conversa per
aprendre a llegir i escriure. Des del punt de vista de l’autora la conversa impplica aprenentatge ja que la
conversa és quelcom improvisat, que genera interacció, et fa reflexionar sobre
els teus pensaments abans de posar-los en comú... La conversa, a més a més, fa
que tots puguem aprendre dels altres i aportar els nostres coneixements a la
resta i com bé apunta la meva companya a la seva entrada crea sentiment de
pertinença a un grup, una cultura pròpia d’aquest...
Què o
qui pot fer que aquesta conversa afavoreixi els aprenentatges curriculars? El o
la mestre/a
i el context dels alumnes. El
context juga un gran paper en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.
Per què? Un context on l’escriptura i la
lectura són presents ajuden a que els nens i nenes entenguin la seva utilitat,
la seva importància i a més és converteix en un vincle d’unió amb la seva
comunitat. Apart gran parts dels nens i nenes en aquest tipus de contextos ja
tindran un bagatge de coneixements, la seva mare els haurà llegit contes,
voldrà llegir el diari com fa el seu pare tots els diumenges mentre esmorzen...
En canvi un context de nivell cultural baix on el que prima és aprendre a
sobreviure la lecto-escriptura baixa esglaons en l’escala de prioritats. No
només això, la oportunitat d’aplicar els conceptes de l’escola a la vida
quotidiana de cada nen i nena facilita l’aprenentatge d’aquests conceptes, si
en el context vital dels nens i nenes la lectura i l’escriptura no són presents
difícilment aprendrà a llegir i escriure i si ho fa serà de forma complicada i dura. En aquest moment sóc voluntària a una escola
on el context (barri marginal on predomina la immigració i l’ètnia gitana) els
nens quan juguen a ser pares no llegeixen el diari, es fan els borratxos, el
que demostra de forma evident la força que té el context. Pel que fa al mestre o la mestra ha de conèixer als seus alumnes
i a partir d’aquí crear situacions per poder treballar els continguts
curriculars i generar un bon clima de treball, potenciar la participació.
Gestionar la conversa per tal de que enriqueixi el procés d’aprenentatge.
La col·laboració com a eina d’aprenentatge.
Aquesta entrada sintetitza molt la idea clau
de l’article escrit per M.Rosa Gil: l’aprenentatge
més significatiu sorgeix a partir del treball
de la realitat de forma cooperativa. L’article en qüestió descriu
pràctiques reals que es van dur a terme a una escola de Terrassa. En aquestes
pràctiques els nens i nenes treballaven en parelles el que potenciava el
diàleg, el debat, la pressa comú d’opinions a partir de l’escriptura d’un text
de tema lliure. Aquesta llibertat de tema situa al mestre com a observador i
potencia el pensament crític dels
alumnes, la seva autonomia i es crea
més motivació, en els alumnes, per
voler aprendre a llegir i escriure.
Mirar - llegir contes sol o sola
i compartint
M’ha cridat l’atenció aquesta entrada per què la seva autora a trobat rellevant, jo també, el fet que en aquesta activitat és valori el treball individual dels alumnes. En l’activitat en concret l’infant de forma individual llegeix i pot reflexionar sobre el text, pot dedicar el temps que necessiti. A més a més llegint sol es dóna l’acció el descobriment, el que penso que motiva moltíssim. Tot i així en aquesta activitat, i en general en l’aprenentatge de la lectura, també apareix l’aprenentatge en grup: la lectura compartida. És important treballar de forma conjunta per aprendre a dialogar, per comentar i compartir interpretacions. Al contrari que la meva companya, autora de l’entrada, no penso que em pugui decantar per una o altra variant (lectura individual i lectura compartida) ja que totes dues reforcen l’aprenentatge de la lectura i el reforcen de diferents formes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada